A la llibreria tenim un costum des de fa alguns mesos. Aquest costum consisteix en recomanar un parell de llibres per setmana. L'objectiu no és que els llegim tots, ni molt menys! El que nosaltres pretenem és força més humil, volem tenir una llista dels llibres que ens agradaria llegir en algun moment de la nostra vida, com una mena de manual que quan no tens clar quina serà la teva propera lectura puguis consultar i escollir-ne algun.
Per iniciar la nostra activitat en aquest nou blog, hem escollit un parell de lectures que esperem que us puguin ser interessants.
Si algú ja les ha llegit o es disposa a fer-ho us agrairem molt la vostra participació en forma de comentaris, tant si són per elogiar les obres com si són crítiques destructives, som bastant objectius per assumir la diversitat d'opinions.
NINGÚ NO HO HA VIST de Mari Jungstedt
El primer cos que van trobar va ser el del gos. A la pobra bèstia li havien tallat el coll i amputat una de les potes. Després van trobar el cadàver d’una dona. Tenia el cos cosit a ganivetades, estava nua i li havien entaforat un pedaç de tela dins la boca.
La pintoresca illa de Gotland, destinació turística a prop de la costa sueca, està en plena temporada alta quan es descobreix el cos d’una dona assassinada d’una manera brutal. Les sospites recauen sobre el marit, protagonista d’una forta discussió amb ella la nit anterior.
L’inspector Anders Knutas està convençut que serà un cas fàcil de resoldre, i les autoritats locals així ho esperen, però més per un desig de preservar la indústria turística de l’escàndol que no pas perquè es faci justícia. De sobte apareix una nova víctima, una altra dona jove assassinada de la mateixa manera esgarrifosa....
«Precisament quan em pensava que el flux de bons escriptors suecs de novel·la negra estava disminuint, n’apareix un altre. Ningú no ho ha vist és la primera novel·la de Mari Jungstedt, però no ho sembla. Domina la situació a la perfecció.» The Times
Mari Jungstedt ha treballat com a periodista de ràdio i televisió durant catorze anys. Aquesta és la seva primera novel•la, que encapçala una sèrie que se situa a l’illa de Gotland, a prop de la costa sueca. L’autora viu a Estocolm amb el seu marit i els seus dos fills.
LA PEDRA DE PACIÈNCIA de Sangue Sabur
A la mitologia persa, la pedra de paciència és una pedra màgica a la que un li conta les seves desgràcies i misèries, tot el que no ens atrevim a confessar als altres. La pedra escolta, absorveix com una esponja totes les paraules i secrets, fins que un dia explota. I aquest dia és quan un queda alliberat.
LA PEDRA DE PACIÈNCIA de Sangue Sabur
A la mitologia persa, la pedra de paciència és una pedra màgica a la que un li conta les seves desgràcies i misèries, tot el que no ens atrevim a confessar als altres. La pedra escolta, absorveix com una esponja totes les paraules i secrets, fins que un dia explota. I aquest dia és quan un queda alliberat.
Guanyadora del prestigiós premi Goncourt, Syngué Sabour explora la tensió i l’angoixa que minen les hores nocturnes d’una dona al costat del seu marit, ferit fatalment a la guerra. L’home jeu, moribund, al llit de casa seva. A fora, les bombes cauen pertot arreu i la guerra, esgarrifosa, pren una rere l’altra les vides dels veïns, els amics de la família, els nens del barri. A poc a poc, en la solitud de la vetlla, la dona li parla, i anem descobrint els horrors que bateguen rere una vida aparentment normal. Maltractada, ignorada, deixada de banda durant tots els anys de matrimoni, la dona vomita lentament la ràbia, el ressentiment i tots els secrets que ha mantingut callats tot aquest temps, en un apassionant crescendo literari que atrapa completament el lector. Escrita amb mà mestra, l’esplèndida i commovedora Syngué Sabour és el retrat realista, duríssim, d’una vida infeliç.
Bones lectures!
Bones lectures!
Tots dos tenen molt bona pinta. Començaré per "La pedra de la paciència" i us diré alguna cosa..!
ResponElimina