4/6/09

RECOMANACIONS DE LA SETMANA 28 DE MAIG

EL BALA PERDUDA, Kurt Vonnegut ED.FONOLL

El bala perduda (Deadeye dick) va ser escrita pel nord americà Kurt Vonnegut l’any 1982. Aquest any s’ha publicat en català (editorial Fonoll), traduïda per Pepa Rosiñol.

En aquesta novel.la, Vonnegut ens explica les aventures i desventures de Rudy Waltz, al qual un fet desafortunat de la infantesa el marca per a tota la vida. Magistralment, com sempre, ens mostra com es fan presents als Estats Units les capacitats autodestructives de l’home contemporani amb un relat corrosiu i alhora entranyable. Original i valent, condemna el culte a les armes a la societat americana i ens obsequia una vegada més amb el seu to transgressor. Un text molt amè, ple de petits detalls (hi trobem, fins i tot, receptes de cuina), ironia i canvis de registre.

No cal dir que també recomanem altres novel.les de Vonnegut, que s’han anat publicant en català i castellà, com Escorxador 5/Matadero 5 (Proa/Anagrama), Un home sense pàtria/Un hombre sin patria (Columna/Ediciones del bronce) o Madre noche (Anagrama)


LOS HOMBRES DE LA GUADAÑA, John Connolly TUSQUETS
(properament també es publicarà en català)

Louis i Angel, amics de l’expolicia Charlie Parker, havien aconseguit pau i estabilitat quan, de sobte, sorgeixen ombres del seu passat tèrbol, disposades a passar comptes…

I, en aquesta ocasió, decideixen deixar-ne Parker al marge, ja que ha perdut la seva llicència d’investigador privat i el permís d’armes i es guanya la vida fent de cambrer en un bar. Louis es posa en contacte amb el seu antic mentor, l’enigmàtic Gabriel… Als quinze anys Louis havia venjat la mort de la seva mare i, acusat d’assassinat, es trobava en ple interrogatori quan Gabriel li va oferir una solució per fugir de tot allò: formar part dels “Homes de la Guadaña”… ara Louis i Angel hauran de lluitar salvatgement, a vida o mort.

L’irlandès John Connolly és considerat un dels autors de novel.la negra més interessants del panorama actual. Amb diàlegs àcids, plens d’intensitat i moments de màxima tensió, t’arrossega d’un capítol a l’altre fent que et creguis qualsevol cosa que t’expliqui.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada